El nostre bloc
Clínica Veterinària gospuntgat
Qui sóc?
El meu nom és Isabel Gil Gómez, sóc veterinària i he dedicat tota la meva vida professional a la clínica de petits animals. Molts de vosaltres em coneixen perfectament, fa més de 22 anys que treballo dedicat amb devoció al món dels petits animals i 19 a Lleida. Actualment estic treballant per poder oferir una visió i un nou concepte de clínica veterinària, on el tracte totalment personalitzat sigui primordial, on crear una forta unió entre animal, propietari i veterinari, on es pugui sentir com a casa seva i on podrà trobar la part més “humana” o de vegades millor dir “animal” del món de la salut del seu amic. Us convido a tots a unir-se al nostre projecte. Gràcies.
Alguns dels meus articles
Avui us volem parlar de la malaltia poc diagnosticada, però més freqüent del que pensem, entre els gats d’edat avançada (la mitjana és de 12 – 13 anys).
Es diagnostica poc perquè els símptomes poden passar desapercebuts o atribuïts a l’edat. És la malaltia endocrina més comuna als felins. Si el teu gat té més de 10 anys i observes que menja més del normal, però no obstant perd pes, incrementa la seva activitat (això ens hauria de cridar l’atenció perquè normalment un gat d’edat avançada tendeix a moure’s menys), vòmits, augment de la set, que malmet més del normal, o pelatge amb mal aspecte, hauries d’acostar-lo al teu veterinari perquè li fes una revisió. De vegades només presenten un únic símptoma dels anteriorment esmentats, altres vegades diversos.
En el 98-99% dels casos és una hiperplàsia nodular o adenoma benigne, però és important diagnosticar com més aviat millor perquè pot comportar greus conseqüències com, per exemple; hipertensió, problemes cardíacs, retinopaties, etc. En l’1 o 2% dels casos el diagnòstic és més greu, ja que es tracta d’un carcinoma (tumor maligne). També és freqüent que l’hipertiroïdisme estigui emmascarant una insuficiència renal crònica.
Amb el tractament adequat solen tenir una bona qualitat de vida i viure molts anys fent controls 1 o 2 cops l’any per comprovar que tenim la malaltia controlada.
De tots és sabut el corrent que hi ha dels anomenats «antivabressols». Des de la nostra opinió no li falta part de raó a les dues parts, així que intentarem posar-hi llum amb SENTIT COMÚ.
Les vacunes han salvat milers i milions de vides des que es fan servir. Antigament teníem epidèmies on moria la població sense poder fer res. Pel que fa als animals, només un exemple: dir que gràcies a l’ús de la vacuna de la ràbia de manera massiva, avui en dia podem acariciar un gos sense cap mena de perill per a nosaltres, cosa que encara no podem fer a molts països del món, en ple segle XXI. Això és gràcies a les vacunes.
Ara bé… Calen tantes vacunes? A quina edat s’han de posar? Què passa amb el sistema immunològic immadur a segons quines edats? I l’aparició de tumors en gats?
Ara bé… Calen tantes vacunes? A quina edat s’han de posar? Què passa amb el sistema immunològic immadur a segons quines edats?
Actualment ja hi ha consens pel que fa a les vacunes en gats. Vacunar en funció del risc real del gat. En funció de la vida que faci, de manera que si el nostre gat surt a l’exterior i té o pot tenir contacte amb altres gats hem de vacunar-lo cada any i contra totes les malalties, però si el nostre gat viu en un pis, sense contacte ni risc de contacte amb altres gats, ja estem revacunant cada 2-3 anys (sempre que les primeres vacunes estiguin ben posades). Tot i que segueix recomanant-se una revisió anual del nostre gat
Actualment ja hi ha consens pel que fa a les vacunes en gats. Vacunar en funció del risc real del gat. En funció de la vida que faci, de manera que si el nostre gat surt a l’exterior i té o pot tenir contacte amb altres gats hem de vacunar-lo cada any i contra totes les malalties, però si el nostre gat viu en un pis, sense contacte ni risc de contacte amb altres gats, ja estem revacunant cada 2-3 anys (sempre que les primeres vacunes estiguin ben posades). Tot i que segueix recomanant-se una revisió anual del nostre gat.
Exceptuant la vacuna de la ràbia que encara que no sigui obligatòria per llei a Catalunya (si ho és a la resta d’Espanya i Europa) l’OMS continua recomanant vacunar cada any pel risc de zoonosi (transmissió a les persones). Pel que fa a la pentavalent (a excepció de la leptospirosi que és un bacteri i que la immunitat o defenses només duren un any), la resta de vacunes podem estudiar-les.
Per no vacunar a l’excés podem fer una prova de laboratori i saber cada any si el nostre gos està protegit contra aquests virus o no. És molt útil en gossos vellets, amb malalties cròniques i molt medicats o quan recollim un gos abandonat i no sabem si porta o no vacunes.
A GOSPUNTGAT, busquem sempre l’ús racional de medicaments tenim a la teva disposició aquest nou i innovador servei.
La desparasitació dels nostres animals de companyia, juntament amb una bona alimentació i les vacunes pertanyents, és un pilar imprescindible per a les nostres mascotes. Per això, és molt important una correcta pauta de desparasitació des que són cadellets fins a l’edat adulta. És important tractar-los ja que segons quins paràsits es poden passar de mascotes a persones (zoonosis) de diverses maneres (per contacte, ingestió, etc.) sent els nens els més vulnerables.
Parlem dels paràsits interns, els que s’allotgen a l’interior de l’animal. Els més susceptibles de contagi són els cadellets, cosa que els provoca vòmits i diarrees. Els més comuns són els nematodes (cucs plans) i els cestodes (cucs rodons). Aquests s’allotgen a l’intestí prim i es van alimentant dels nutrients que els arriben. Per aquesta raó, els cadells poden arribar en un estat de desnutrició, entre altres malalties severes si no es tracta amb rapidesa. Als animals adults passa el mateix, encara que si la infestació és molt greu, el veterinari haurà de fer les proves corresponents per verificar que l’animal no està en perill. Al mercat hi ha nombrosos productes per a la desparasitació interna, per tant és millor preguntar al teu veterinari perquè et pugui oferir el millor per a la teva mascota.
Amb els paràsits externs, la situació és similar; en aquesta època de l’any, ja ens podem trobar amb els típics paràsits com les puces i les paparres ia vegades polls. El principal símptoma és la picor. Es poden veure a simple vista si separem els cabells de l’animal. En el cas de les puces, si no les veiem de seguida però veiem a la pell uns puntets negres, podem sospitar que són restes de femta de puça. I en el cas de la paparra, quan pica, desprèn una substància anestèsica que fa que l’animal no s’adoni que l’està picant. És important revisar de tant en tant el pelatge de les nostres mascotes i alhora aplicar-los la desparasitació adequada al seu pes. Ressaltar que aquests petits éssers també transmeten malalties.
I per últim i no menys important, parlar de la Leishmaniasi, una malaltia molt comuna en gossos, provocada per un paràsit de la sang i transmesa per un mosquit que s’anomena flebòtom que habita principalment en àrees rurals o en zones amb vegetació a les ciutats . La detecció precoç i la prevenció són la clau perquè el vostre gos no encomana la malaltia. La temporada del mosquit comença a l’abril-maig i acaba al setembre-octubre. Els signes clínics d’aquesta malaltia de vegades són força asimptomàtics, per això és necessari a més d’un examen clínic per part del veterinari, la realització d’una anàlisi de sang.
